AIGÜES ENCANTADES

AIGÜES ENCANTADES

1.    Teatre modernista: del naturalisme al simbolisme

El teatre modernista es caracteritza, com el moviment modernista en general, per la seva actitud d'obertura a Europa i la seva voluntat de modernitzar-se. Els modernistes se sentiren especialment atrets per aquest gènere per dos motius. D'una banda, el teatre els servia com a plataforma pública per comunicar les seves idees; i, d'altra banda, també era un lloc ideal per posar a prova el seu concepte d'art total, un art fet de la síntesi de diverses expressions artístiques: música, poesia, pintura. Per això trobem que molts intel·lectuals modernistes conrearen també, a part d'altres, aquest gènere. Víctor Català, Josep Pous i Pagès, Joan Puig i Ferreter, Santiago Rusiñol i Prudenci Bertrana, doncs, a més de ser novel·listes o poetes eren bons dramaturgs.

1.1.Teatre realista presenta un llenguatge quotidià i familiar i els seus personatges no només parlen en forma natural, sinó que posseeixen una psicologia d'éssers comuns; les seves accions s'assemblen tot quant es pugui a les accions de la gent real. Representades sobre l'escenari han de convèncer al públic que l'acció que desenvolupen podria donar-se en la vida. Teatralment, aquestes obres tenen dos importants reptes; una és aconseguir l'elevació d'esperit i expressió, i una altra aconseguir l'efecte dramàtic sense perdre la sensació de naturalitat. Els vestuaris i escenografies, rigorosos i fidels a la realitat, i l'escenari de “mig calaix” tendirien precisament a proporcionar aquesta sensació il·lusòria d'estar contemplant alguna cosa que succeeix realment.

El Teatre naturalisme, com a tendència literària, implica altres principis més complicats, basats en teoria científiques que apareixen en aquella època, i afecta més als temes i al tractament de personatges i accions. Considera el Naturalisme que els éssers humans estan governats per lleis de l'herència i per influència del mitjà; d'una manera inexorable estan condicionats sense remissió; cada home o dona és el que és a causa de la seva herència biològica i al mitjà en què es desembolica. Sense llibertat i sotmesos a lleis naturals, cap ésser humà pot aconseguir la felicitat. Tant en narrativa com en teatre, l'obra naturalista no és sinó l'intent de presentar una part de la realitat, observada amb fredor i distància i transmesa fidelment.

1.2.El teatre simbolista va ser un dels moviments artístics més importants de finals del segle XIX, originat a França i a Bèlgica. En un manifest literari, publicat en 1886, Jean Moréas va definir aquest nou estil com a «enemic de l'ensenyament, la declamació, la falsa sensibilitat i la descripció objectiva». Per als simbolistes, el món és un misteri per desxifrar, i el poeta deu per a això traçar les correspondències ocultes que uneixen els objectes sensibles (per exemple, Rimbaud estableix una correspondència entre les vocals i els colors en el seu sonet Vocals). Per a això és essencial l'ús de la sinestèsia.

2.    Joan Puig Ferreter

2.1.Biografia: Joan Puig i Ferrater va néixer l'any 1882, a la Selva del Camp, fill natural d'un ric terratinentque mai no el va reconèixer com a fill. La infància i l'adolescència de Puig transcorregueren alcostat de la seva mare, a casa d'uns oncles més aviat benestants. El fet del seu origen il·legítimva deixar una forta empremta en la personalitat de l'autor que posteriorment es va fer evident alllarg de la seva obra literària.

Mentre estudiava el batxillerat a Reus, als quinze anys, s'incorporà a la colla modernista de Josep Aladern. Les dificultats econòmiques més les crisis sentimentals que patia, l'impel.liren, finalment, l'estiu de 1903 a l'aventura "camins de França", acompanyat d'una institutriu francesa amb la qual mantenia relacions.

El 1904 retorna i inicia la seva dedicació al teatre. Publica Diàlegs dramàtics  on introdueix la figura literària del vagabund, tan recurrent en la seva obra posterior, com La dama alegre i El noi mimat.

El 1905 després d'una segona aventura per terres de França, estrena La bagassa i Arrels mortes i publica Diàlegs imaginaris  on incorpora la figura demiúrgica del Poeta com a educador de les masses. Segueixen La dama enamorada, Aigües encantades, Drama d'humils, sobre la marginació social, La innocent, una tragèdia en vers situada el s. XVII, Desamor, planteja de forma melodramàtica el conflicte generacional entre pare i fill. El gran Aleix ("Aleix, personatge vitalista, arravatadament passional, sensual, "donjuanesc", i arrogant, que causa gran impacte damunt homes i dones, llevat de la pròpia dona, Sofia que, a la fi, emmetzinada per l'odi que la rosega, provoca la mort del "Gran Aleix"."), La dolça Agnès.

El 1908 fa la conferència L'Art dramàtica i la vida, on exposa les seves idees sobre el teatre i la funció social de l'artista.

1911 entra a treballar de redactor nocturn a "La Vanguardia".

A partir de 1916 fa un teatre basat en el llegendari: La senyora Isabel, Garidó i Francina; i finalment, comèdia burgesa: L'escola dels promesos, El gran enlluernament que planteja "l'oposició frontal entre l'home d'empresa i l'artista". La dama de l'amor feréstec, on dona enèrgica, sensual, passional, perversa, dominadora i, fins i tot, cruel. L'home genial, 1923; amb aquesta obra clou la producció teatral. A partir de 1924 es dedica a la narrativa,  que ja havia iniciat amb La novel.la d'Esther (1918): L'home que tenia més d'una vida(1924) i Les facècies de l'amor (1925), Els tres al.lucinats (1926), una obra extensa, aquesta darrera,  on tractava novament el tema dovstoievskià de la relació entre amo i esclaus, caracteritzada ja pels trets principals de la seva narrativa: psicologisme, materials autobiogràfics, individualisme, que el mantenen apartat dels corrents noucentistes. Seguiran Servitud (1927), reflex de la seva experiència periodística, Una mica d'amor (1927) i Vida interior d'un escriptor (1928), a cavall entre la novel.la, les memòries i l'assaig. 1928 es va fundar l'editorial Proa, i Puig va ser director literari de la Biblioteca A tot vent. Hi va editar El cercle màgic (1929), que tractava de la recerca dels orígens i la revolta contra l'encarcarament de la societat hipòcrita, sòlidament establerta. L'obra va guanyar, amb escàndol, la primera convocatòria del Premi Crexells. En aquest període va col.laborar amb articles sobre literatura, art, teatre i temes quotidians a "La Publicitat", "L'Horitzó", "El Diluvio" i "La Campana de Gràcia", que va dirigir des del 1932. Amb aquests articles tractava les qüestions teatrals que més li interessaven: el teatre d'avantguarda i la seva viabilitat, la polèmica sobre el món de la comèdia, o el Teatre d'Art.  A partir de la proclamació de la Segona República, va dedicar-se intensament a la política dins d'Esquerra Republicana de Catalunya: va ser diputat a les Corts espanyoles i al Parlament català, i va recórrer tot Catalunya com a conferenciant i propagandista. va proposar a l'Ajuntament de Barcelona la creació d'un projecte nou a Catalunya per tal d'acostar el teatre a la classe obrera: un "Teatre del poble". Aquesta dedicació el va allunyar de les lletres, que va reprendre el 1934 amb Camins de França, la seva obra mestra, i On són els pobres? A l'inici de la guerra civil, va ser nomenat conseller d'assistència social, càrrec que va ocupar poc temps. Enviat a París com a negociador i comprador de material bèl.lic per a la República, es va trobar en el centre d'un escàndol econòmic, que el marginaria després del món dels exiliats. 

El 1936: publica Anna darrera la cortina, que seria l'última peça dramàtica i que, segons Enric Gallén, "insinua una nova etapa teatral, de ressons psicologistes, que el tràgic desenllaç de la guerra civil impedí de continuar per sempre més." A partir del 1938 i fins a la seva mort va escriure el vast cicle novel.lístic El pelegrí apassionat,en dotze volums (edició 1952-77), on darrera de molts dels nombrosos personatges s'amaguen persones reals i conegudes. En els seus darrers anys, amb la salut malmesa, es va dedicar a la correcció i l'edició del cicle, a Edicions Proa, represesa Perpinyà sota el seu patrocini.  També va escriure poesia i el dietari Ressonàncies, redactat entre 1942-52. Va ser ministre de justícia del govern republicà a l'exili (1952-54). Va morir a París l'any 1956, i la seva obra ha estat poc coneguda, malgrat que l'escriptor i assagista Joan Fuster digués que era "potser el novel.lista català més important de la primera meitat del segle XX" .

Mor a París el 1956. 

2.2.Obra: Model teatral: Puig i Ferreter és un dels principals autors del modernisme català. Feia teatre compromès i d'idees. El seu principal autor de referència va ser Henrik Ibsen. Els aspectes que analitza en l’obra són les idees, referint-se a valors positius i negatius. Els primers els associava a la modernitat i al procés d'individualització ( consciència, voluntat ,acció). Pel que fa als negatius els vinculava al conservadorisme i la manipulació religiosa.

De l'autor noruec es va fixar sobretot en el conflicte individu i societat que queda molt ben exemplificat al llarg d'Aigües encantades.  Pels modernistes, utilitzar un autor europeu de referència com a model per a les obres de teatre pròpies ja era una manera de renovar el teatre.

2.3.Primera etapa: Es caracteritza pel conreu d'un teatre de components modernistes, amb el predomini de la temàtica rural i amb la presentació d'uns protagonistes que s'han d'enfrontar a la societat per tal de regenerar-la, o que lluiten contra les seves pròpies passions. Entre les obres d'aquesta etapa, cal destacar: La dama alegre (1905), La dama enamorada (1908) i Aigües encantades (1908). Aquesta darrera, d'influència ibseniana, ens planteja la lluita de Cecília i un foraster per tal de desvetllar una societat rural estancada, i presenta a més un conflicte generacional.

3.    Lectura i anàlisi:

3.1.Estructura: El drama dosifica els continguts dins una estructura clàssica que aporta claredat expositiva, abasta la complexa realitat social i denuncia els responsables de l’endarreriment material i mental de la societat. Aquesta crítica social generà una polèmica que condicionà les representacions successives de l’obra. L’obra ha esdevingut un exemple didàctic del teatre modernista d’arrel vitalista i regeneracionista.

3.2.Els personatges: Plantegen un xoc entre un grup social atàvic i un líder intel·lectual, que fracassa davant els interessos de la minoria. S’hi explica la problemàtica d’un poble on els cacics exploten l’immobilisme i la superstició dels habitants per mantenir el seu estatus econòmic i social. Durant una forta sequera, el Foraster —un enginyer— introdueix raons científiques per a utilitzar l’aigua que la creença popular manté sense canalitzar. Ho fa ajudat de Cecília. És ella qui vertebra l’obra en condensar una doble revolta: la personal, davant el pare —l’alcalde—, i la col·lectiva, enfront del manteniment de l’ordre social estèril que aquest representa. 

Cecilia: Es la filla d'Amat i de Juliana, desde petita va viure amb els seus pares, Cecilia i Amat, però va a anar a la capital a continuar els seus estudis, allí es va donar compte com la creença en un deu podía tapar els ulls a la gent i evitar que veiesin que en realitat la ciencia podía triunfar sobre la rao. Aquesta noia és una persona inconformista, no vol quedar-se al poble. Rebutja les creences religioses. Té amb unes idees molt clares. Des de la consciència acaba prenent una decisió que la individualitza respecte a la resta de la societat. És un personatge vitalista i regeneracionista. Està tota l'obra enfrentada amb el Mossèn, el seu pare i la seva mare pels seus ideals. Al final de l'obra Cecilia fa veure a la seva mare que las idees tradicionalistes deixan a la dona quasi sense drets respecte l'home, les idees contradictories respecte a les del seu pare faran que aquesta fugui de la seva casa.

Vergés: Es el mestre del poble, desde el principi comparteix les mateixes idees q la Cecilia, aquest intenta fer canviar d'opinió a Cecila respecte als seus pares però a la vegada la dona recolç a l'hora de posar els seus pensaments i sentiments al descobert, al final de la novel·la Vergés demostra un afecte per la Cecilia però aquesta no veu el seu lloc en aquest poble.

Pere Amat: És el pare de Cecilia, la seves creences están al voltant de deu y de l'esglesia, creu que la seva filla ha estat maleïda ja que al tornar de la capital tot el que ell l'havía incultat havía desaparegut, està totalment en contra amb les teoríes que el foraster intenta demostrar al poble per acavar amb la sequera. Pere Amat és una persona autoritària, masclista, molt feta a l'antiga. És creient, però a la seva manera, i totalment tradicional, ja que està molt interessat en que les tradicions es mantinguin.

Juliana: És la mare de Cecilia intenta canviar els pensaments de la seva filla però d'una forma més moderada que la del seu pare, en certa part també està d'acord amb el que la seva filla diu, però darrera hi ha el seu marit i el Mossen que intentarán canviar-la les idees. Al final de l'obra arriba a adonar-se de que la seva religió i les seves idees no son tan bones com ella pensava en un principi.

Mossèn Gregori: Ès el mossen del poble, està totalment en contra de les idees de Cecilia i del Foraster, fa creure a la gent que son enviats del dimoni o simplement que intentan acavar amb la religió al seu poble. Intenta per tots els medis que Juliana es posi en contra de la seva filla i recolça les accions de Amat però evitant la violència. El Mossèn és un personatge molt influent en el poble. Té un gran domini de la parla oral, sovint parla de forma metafòrica i és totalment manipulador. Per ell, no hi ha punts intermedis, i maneja el bé i el mal segons els seus interessos.

Joan Gatell: Ès el batlle del poble, està molt lligat a Pere Amat i al Mossen, però és un dels pocs que es preocupen i escolten al Foraster, es mostra molt interessat en el que diu el Foraster respecte als Gorgs de la Verge.

Trinitat: Ès la dona del Batlle, en tot moment dona soport a Pere Amat respecte les decisions i els comentaris que fa sobre la seva filla, fins i tot a vegades arriba a contradir les opinions i fets del seu marit Joan perquè estàn en contra del pensament tradicionalista del poble.

Foraster: La novel·la gira en torn a les seves idees renovadores per el poble, arriba al poble per intentar acavar amb la sequera que amenaça l'economía del poble, però la forma de recuperar l'economía del poble no es recolçada per tothom del poble i per intentar trencar amb la mentalitat de costums creada en el poble per el mossen i per Amat es desterrat apedrejat per els ciutadans del poble, la Cecilia està enamorada d'ell. El Foraster és un personatge atrevit,  de característiques molt semblants a la Cecília. Les seves vies de coneixement són racionals, científiques i emocionals. És un verdader heroi, capaç d'establir una relació profunda i completa amb el món que l'envolta. 

Senyor Vicenç: Ès el veterinari del poble, aquest home es molt apreciat per Romanill ja que el considera com un sabi perquè té llibres i un gran nivell cultural. El senyor Vicenç està a favor de la teoría del foraster però no aconsegueix fer entendre al poble que utilitzar els gorgs es una bona idea.

Bartolomeu: Era un jornaler que es guanyava el pa de la seva propia suor, estava totalment en contra de Mansó perquè aquest era molt avariciós i molt ric.

Mansó: Ès un jornaler en un principi vol escoltar al foraster però acava tornat a les seves idees del principi, aquest home es carlista nomès perquè tota la seva familia ho havía estat.

Romanill: No donava molt recolç a les idees catòliques i recolçava el que deia el foraster, aquest era pastor d'ovelles.

Braulia: Ès la dona del pastor no doanva molt recolçament al seu marit ja que ella tenía creenças religioses.

3.3. El personatge de Cecília:

En l'obra trobem un conflicte que afecta la col·lectivitat, la pugna entre tradició i progrés, però  també trobem un conflicte individual, la revolta personal de Cecília, que és el personatge que vertebra tota  l'obra. La rebel·lió que inicia Cecília té un doble sentit. D'una banda, s'enfronta amb el seu pare, el cacic  Amat, que podria entendre's com un enfrontament generacional entre pare i filla contra un control gairebé  absolut de la seva vida per part de la figura paterna. És, doncs, un enfrontament personal, individual. Però    la necessitat d'independència que experimenta Cecília està provocada perquè ha anat adquirint, amb la  seva formació com a mestra, una consciència ideològica: a mesura que va entenent la necessitat d'un  canvi, d'un progrés científic que deslliuri la massa social de la ignorància i del pes de la tradició, s'adona  de la seva inferioritat i de la seva submissió. I és en aquest moment que l'enfrontament amb  el pare pren  un altre caràcter: Cecília ja no es revolta només contra la figura paterna controladora, sinó contra la figura  del cacic que aquest representa, contra l'home que personalitza  tot allò contra el que ella lluita  (immobilisme, tradició, ignorància, ordre social per mantenir el control del poble, fanatisme religiós...). Per  tant, Cecília viu un doble enfrontament concretat contra la mateixa persona: enfrontament familiar i enfrontament social.

En resum poder dir que Cecília té una actitud regeneracionista, és a dir, vol promoure el canvi de mentalitats i el canvi social a través del coneixement i la ciència, però topa amb l’immobilisme de la tradició religiosa (representada per mossèn Gregori) i dels poders fàctics (representats sobretot per Pere Amat), també té una actitud vitalista perquè concep la vida com a lluita.

3.4.Relacions entre els persontages:

L’oposició als pares —representants de l’immobilisme i la tradició— té com a fonament l’oposició al fanatisme i la ignorància per part de qui defensa la raó i el coneixement; la família i el poble són el galliner del qual l’àguila ha de fugir.  

L’oposició a Vergés té unes altres bases: Vergés, el mestre, té el coneixement, però una actitud més pròpia del decadentisme que del vitalisme regeneracionista. Tot i que és lúcid, se sap feble, veu poesia en les manifestacions de la tradició i no s’atreveix a canviar-la, mentre que Cecília només hi veu superstició i ignorància i és agent de canvi. Per això l’amor de Vergés per Cecília no pot ser correspost.

Quant al Foraster, la relació és d’afinitat absoluta: representa el vitalisme  i l’acció

regeneradora a què Cecília aspira; per això, perquè “Ésun home fort”, n’està enamorada.

3.5.Temàtica: Aquesta obra és, sobretot, un al·legat político-social individualista, una obra compromesa en què es mostra clarament l'enfrontament entre l'individu (científic i artista) i la societat (endarrerida, supersticiosa) en la lluita per denunciar un seguit de circumstàncies que estan frenant el seu progrés i la seva educació.

En aquesta obra hi ha la condemna d'una realitat endarrerida i miserable que mostra la necessitat d'una acció revolucionària que deslliuri l'home de tot allò que el manté lligat al passat: la tradició, la religió i les forces polítiques oligàrquiques. 

És doncs, una obra modernista d'intenció clarament regeneracionista.

El títol ve d'un element natural: unes aigües mortes i mitificades per una llegenda religiosa segons la qual se les considera gorgs de la Verge que hi ha obrat miracles.

L'escenari és un poble que pateix de sequera crònica, a causa de la qual: hi ha un  enfrontament camp-ciutat: oposició món rural/ món urbà

En aquesta obra, Puig i Ferreter presenta l'enfrontament entre tradició i progrés en un medi rural. Cal tenir en compte que l'obra s'escriu en un moment molt concret de la història catalana: el moment de l'aparició d'un món urbà més desenvolupat i progressista que xoca amb la immobilitat i l'endarreriment del món rural. La natura és una amenaça fosca, oposada al progrés de l'home; i els pagesos uns éssers dominats per forces atàviques, que es deixen portar per les supersticions. En canvi, els personatges progressistes són de la ciutat (el Foraster) o s'hi han format (la Cecília estudia a Barcelona). L'ambient ciutadà és vist pels pagesos com un món dolent, de perdició i per això el rebutgen, com rebutgen les persones que en provenen.

També hi ha un conflicte entre l'individu i la seva societat

El nucli del drama se centra en la lluita i l'enfrontament entre dues forces: d'una banda, la massa dominada per la superstició i l'endarreriment, i de l'altra, els intents individuals d'uns personatges que pretenen un canvi, la destrucció d'unes estructures i un estat de coses en nom del progrés científic, social i espiritual. En aquest sentit, Cecília i el Foraster serien, com altres protagonistes d'obres modernistes, el símbol de l'enfrontament modernista entre l'artista i la societat. Ells intenten desvetllar aquesta societat endarrerida, fer-la progressar, modernitzar-la. Però el poble els rebutja, els escarneix i els humilia. No accepten les propostes de modernització del Foraster i aquest ha de fugir del poble sota les pedrades i els insults dels seus habitants, que no se'l creuen i prefereixen anar a fer una processó i resar perquè plogui.

Ciencia versus superstició

En aquesta època el autors regeneracionistes intentaven fer triunfar la rao per damuntde la superstició produïda per una religió monoteista que marcava unes pautes fixes quehavien de estar seguides pels fidels, la religió en aquest corrent era vista com unenderrariment ja que mitjançant la ciencia s'arribava a la raó. Aquest tipus de novel·la es planteja mitjançant un personatje que es tractat com un heroíque intentará fer triunfar la rao per damunt de la religió normalment s'enfronta amb gransmasses de gent; aquesta gent es presentada com pagesía que no ha sortit mai del seupoble i té els ulls tancats a altres corrents ideológics gràcies a la forta pressió exercidaper els personatges de la vida política i eclesiàstica de aquest poble, que no admeteixengent amb ideals d'anarquía o simplement renovadors, tot i que poguin tenir la solució per els seus problemes, ja que la solució es trobava en deixar de costat la religió i utilitzar elements de la própia natura per fer la vida més fàcil. La qual cosa podía fer al pobledonar-se compte de que la religió no es tot en aquesta vida

3.7.La influencia d’Ibsen: Tots els estudiosos han fet notar la indubtable influència de l'obra del dramaturg noruec Ibsen en el Modernisme regeneracionista. 

Aquí, però , podem parlar d'una influència més directa: concretament, l'obra d'Ibsen que serviria de model per a Aigües encantades és Un enemic del poble. Tot i que no podem dir que Puig i Ferrater la plagiés, sí que és cert que en va fer una adaptació adequada a la realitat catalana.

3.8.Elements modernistes: Un d’ells és el conflicte entre individu i societat
El modernisme era un moviment artístic i cultural que, a Catalunya, pretenia una transformació de la cultura del país. Consistia a fer-la més moderna, europea i nacional. Els modernistes consideraven l'art una activitat superior, fins i tot mística, i rebutjaven la burgesia i la societat industrial de la qual eren fills.  Per tant, el conflicte sorgeix en la diferent manera de veure la vida entre els modernistes i la resta de la societat d'aquells temps.
Altres punts importants: individualisme, marginació i entre d’altres.

Moltes de les idees es presenten a través de valors simbòlics com la pluja i les pregàries per la sequera; la solitud dels herois incompresos; el pragmatisme del mestre (Vergés), contrapunt de l’idealisme del Foraster, i la comparació entre l’heroïna i un ocell que fuig del niu. La lluita entre les dues concepcions dels fenòmens naturals, la tradicional obscurantista i la racional avançada, manté en equilibri el nucli de l’obra. Cecília és un exponent insòlit del teatre de Puig i Ferreter, atès el seu caràcter intel·lectual, sobri i combatiu. Destaca per la força amb què defensa les seves creences, importades de la cultura adquirida a la ciutat. No cau en la convenció de bastir un projecte sentimental amb Vergés o amb el Foraster, però no resta deshumanitzada, atesa la versemblança de la seva passió per la veritat i la modernitat del seu pensament redemptor.